Molt bones companys, doncs sí, cada vegada falta menys per l’esperat llançament de prova, ja que durant aquests darrers 15 dies hem dut a terme una feina molt important dedicant-hi un gran nombre d’hores cada dia. Ja sabem que el calendari previst no s’ha complert, però com sol passar en aquest món les coses no surten mai bé a la primera, i això és el que ens ha passat. Hem tingut petits contratemps que més avall detallarem però a dia d’avui aquests ja són simples anècdotes i ara només queda majoritàriament la part de programació final que calculem que ens comportarà una setmaneta més de feina i esperem poder realitzar les proves finals de ràdio, gps, cutdown i sensors a principis de la setmana vinent.

El primer que varem fer després de la prova del cutdown del post anterior, va ser fer les plaques definitives de regulador de voltatge a 3.3V i la placa adaptadora SD125-PC per tal de poder tenir el sistema alimentat i una connexió estable entre el PC i la ràdio.

  

Per altra banda també es va seguir amb temes de programació com establir el protocol de la ràdio i el sistema de engegada i captura automàtic de la càmera els quals serien importants per tal de poder iniciar el desenvolupament de la placa final que es faria més endavant.

Durant aquells dies també es va voler avançar un tema que portàvem massa enrederit, aquest va ser el disseny i muntatge de la caixa i la unió entre aquesta i el paracaigudes per tal de fer-la el més estable possible. Varem decidir fer un petit però eficaç centrador de corda per diversos motius:

• Evitar que les cordes s’enredessin entre elles
• Evitar tenir nusos massa grans que poden provocar problemes per collar-los correctament
• Donar més estabilitat al conjunt
• Tenir un sistema que colli cada fil de l’extrem de la caixa per independent i permetre així poden anivellar amb facilitat aquesta

A les imatges es pot veure com queda el conjunt caixa-paracaigudes ( ja supera els 4 metres) i encara falta l’antena de ràdio, el tall del cutdown i el globus.

Un cop resolta la part de muntatge es va tornar a la part electrònica on es va acabar la placa principal encara en fase de prototip (protoboard) i en gran part el tema electrònic amb càmera, ràdio, gps, etc. També es van fer unes petites modificacions internes a la ràdio per tal de poder-la fer compatible amb les nostres necessitats.

Seguidament vam començar l’aïllament de la càmera i el servo per evitar que es formin plaques de gel en el seu interior com va passar amb el servo durant les proves a baixa temperatura. Cal explicar que aquestes plaques de gel no van comportar cap problema per la mecànica del servo ja que aquesta va seguir funcionant, però de totes formes ens volem assegurar totalment del la seva integritat.

Pel que fa al servo es van utilitzar 2 capes de porexpan, una interna de baixa densitat i amb encaixos; i una segona d’externa composta per porexpan d’alta densitat i encolada. Finalment es va recobrir de manta tèrmica.

 

En el cas de la càmera, com que es tracta d’un element més sensible es va optar per aïllar-la inicialment amb una capa de cinta americana, posteriorment se li va aplicar un bany d’escuma expansiva per aïllar-la completament ja que aquesta s’adhereix amb facilitat i no deixa espais buits. Un cop retallada l’escuma sobrant es va optar per recobrir-la amb una capa del mateix porexpan dens del servo. Finalment es va recobrir també amb manta tèrmica. Es va decidir no protegir amb cap plàstic transparent l’òptica pel perill que es creïn pel·lícules d’aigua o glaç i no puguem obtenir imatges nítides.

 

Un cop aïllada la càmera va tocar fer les fotografies de mostra per comprovar si quedaven enfocades correctament, malauradament la totalitat de les imatges sortien desenfocades ja que a l’aïllar la càmera havíem premut un botó i això hauria fet canviar el model de captura i per conseqüent no s’enfocaven bé. Tot i les nostres poques ganes, vam haver de destrossar tot l’aïllant altre cop i ja que hi érem vam decidir pinçar el sistema de vídeo per intentar fer petits clips de vídeo. En aquell moment van començar els nostres problemes, ja que malauradament en aquell nou puntejat es devia fer malbé algun element de la placa de la càmera i aquesta des d’aquell moment ja no va funcionar correctament. En un primer moment varem pensar que seria tot problema d’una resistència arrancada, però un cop substituïda aquesta la càmera seguia fallant i finalment vam decidir anar a comprar-ne una de nova per evitar problemes de fiabilitat durant el vol.

 

La nova càmera utilitzada ha estat la Nikon coolpix L15 (ja que no vam trobar unitats de la L10), que tot i tenir millors prestacions (hem passat de 6Mp a 8Mp i una òptica millor),  no es diferencia massa internament de la L10 i permet pinçar les tecles amb les mateixes facilitats. Pel que fa l’aïllament de la L15 s’ha fet de la mateixa manera que la L10 però canviant una sola cosa: en el moment de posar l’escuma expansiva l’hem deixat assecar de fora i quan encara era molla de dins l’hem aixafat per fer sortir les bombolles d’aire i aconseguir així major densitat d’aïllament.

Paral·lelament a tot aquest procés, s’ha portat a terme el disseny i construcció de la placa final el procés del qual us detallarem en properes actualitzacions, on a més, s’explicaran les proves finals que es volen fer la setmana entrant i part dels detalls de la programació final.

Ara per ara només ens queda acabar de muntar el conjunt servo-càmera-suport i seguir amb el muntatge de tots els elements de l’interior de la caixa de la sonda, treball que hem començat avui i detallarem quan estigui enllestit.

L’equip de Meteotek08 espera que hagi estat del tot entenedora l’explicació i promet seguir informant-vos el mes aviat possible. Us recordem que les actualitzacions al flickr són gairebé diàries per mantenir-vos sempre informats.

Aquesta entrada fou escrita el dilluns 14 juliol 2008 a les 6:00 pm i publicada a General. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots publicar un comentari, o fer un retroenllaç des del teu propi web.