Doncs sí, moltes gràcies a tots pel suport mostrat, per creure en nosaltres i sobretot per fer molt gran el projecte Meteotek08.
Hem d’afirmar que els integrants de l’equip encara estem sorpresos del ressò que ha tingut el nostre projecte, un projecte que va néixer com un repte en un taller de tecnologia a l’institut de La Bisbal d’Empordà i que a hores d’ara ja ha rebut prop de 3.000.000 de visites i ha estat visitat desde 156 països d’arreu del món.
També volem donar les gràcies a tots aquells mitjans de comunicació que des del primer moment van creure en la rigorositat del projecte i ens van dedicar un espai, a més ens agradaria fer especial menció als membres del SMC que ens van donar suport durant la fase de desenvolupament del projecte i que ens han proporcionat alguns elements per fer proves. El mateix pels membres de UKHAS, que sempre van confiar en nosaltres i mai van dubtar en oferir-nos idees o documentació.
A tots us recordem que tant aviat com sigui possible publicarem l’anàlisi de les dades recollides per la sonda i que les podreu descarregar lliurement, tot i que potser es publicarà més tard ja que no vam preveure tot això.
A més us volem informar que el proper divendres 3 d’abril a les 22:00 hores, els integrants del projecte durem a terme una conferència a l’edifici “El Mundial” de la Bisbal d’Empordà on es podrà veure la sonda i s’explicarà el projecte des dels seus inicis amb nombrós material fotogràfic i vídeos inèdits de l’expedició.
A continuació es mostra el mapa de l’edifici, el pàrquing més proper així com el cartell d’anunci.
Finalment, també us volem dir que hem editat un reportatge fotogràfic amb comentaris del projecte en forma de llibre. En un principi l’hem editat per nosaltres i també per alguns amics, però ja que l’editor permet posar-lo a domini public podeu demanar-ne una còpia clicant aquí.
Novament, gràcies per tot el vostre suport!
Att. Equip Meteotek08
Des de l’últim post fins aquest han passat moltíssimes coses, hem fet un munt de proves, hem acabat d’ajustar el firmware, algunes coses del circuit també s’han perfeccionat… Després de superar un gran nombre de problemes d’estabilitat, vam reunir-nos per decidir quan es faria el llançament. Era difícil prendre la decisió, ja que els últims problemes ens feien pensar que alguna cosa podria fallar durant el vol definitiu i després d’un any de preparació no voliem que res anés malament. Primerament vam pensar en el cap de setmana del 20 al 22 de febrer, però els vents ens ho van impedir. Els permisos d’AENA acabaven el dia 1 de març, així que durant la següent setmana havíem de llençar-la o bé s’allargaria tot altra vegada. Seguint les simulacions basades en el programa de la Universitat de Wyoming, tot semblava que a finals de setmana les previsions eren òptimes, el moviment es feia en direcció nord-est des del punt de llançament i es movia aproximadament uns 40km. Fins 48h abans no vam prendre la decisió final, ja que volíem obtenir simulacions al màxim de precises. El dijous 26 al migdia vam acordar definitivament la data del llançament: el 28 de febrer entre 8 i 9 del matí. Els nervis començaven a aparèixer aquest cop, després de tant temps preparant i provant s’acostava el dia definitiu…
Durant les classes del dijous i divendres al matí pensava tot sovint en la sonda, com aniria tot, si fallaria alguna cosa…Finalment el divendres a les 11 no vaig poder resistir-me a les ganes de baixar a Corçà a acabar els preparatius, i vaig anar cap a l’estació de trens. Durant el viatge vaig estar fent les últimes modificacions al firmware amb el portàtil, ja que quedaven algunes coses pendents. Un cop a lloc, el primer que vaig fer va ser provar aquest nou firmware, que semblava funcionar bé, excepte una cosa: la targeta SD. Curiosament tant amb el firmware vell com amb el nou fallava intermitentment… Faltaven menys de 12h per fer el llançament i alguna solució havia d’aparèixer… Va ser una decisió difícil, però sense pensar-ho més temps vaig decidir que volaríem sense SD, és a dir no tindríem registre local i les dades recollides serien únicament les rebudes via ràdio. Era arriscat fer això, ja que podríem perdre informació en cas de tallar-se la recepció, però millor menys informació i estabilitat que no una fallada del sistema per culpa de la SD. Com podreu veure més endavant no va anar gens malament al fi i al cap.
Un cop solucionat tocava preparar i organitzar tot el material: cordes, heli, globus, eines… A més, vam deixar muntat el cutdown així com la majoria de cordes. Finalment, vam preparar una petita taula pel cotxe i un nou suport per l’antena orientable horitzontal i verticalment.
L’endemà al matí (2.00 AM) va començar l’esperat trajecte cap a Bujaraloz, població escollida pel llançament bàsicament per la seva bona situació. Feia un matí fred amb molta boira com podreu observar a les fotografies. Primerament vam començar a inflar el globus (un procés força llarg ja que vam utilitzar el 75% de la bombona gran d’heli d’Abelló-Linde). Mentrestant, seguíem preparant: comprovar les cordes, col·locar totes les alimentacions, fer alguna petita prova inicial… Un cop inflat el globus i comprovat el seu free-lift (aprox. 1.5Kg) vam iniciar-nos a fer el muntatge definitiu. En aquests moments els nervis ja començaven a pujar força. Acabat tot el procés, pels voltants de les 8.55 AM vam engegar la sonda Meteotek, deixant-la uns minuts de proves abans de llençar-la. El compte enrere quedava cada vegada més aprop!
Comprovada la recepció de dades i el funcionament correcte de tots els dispositius, a les 9.10AM vam efectuar el llançament. Un moment històric!
Ràpidament vam pujar als cotxes i va començar un dels moments més intensos: el seguiment. Durant els primers minuts els nervis eren tant alts que tendien a l’infinit més ràpidament que una exponencial! Semblava que tot anava bé: els sensors marcaven els valors previstos, el GPS reportava posicions vàlides, el nombre de fotos incrementava correctament… No va ser fins als 10.000m (una barrera psicològica) que vam anar prenent la calma i guanyant confiança. La seguíem gairebé en paral·lel, i cal dir també que la simulació durant l’ascens semblava complir-se amb força precisió. Van caldre algunes parades per reorientar l’antena o esperar a la sonda.
Tot anava dins el previst, fins que prop dels 26.000m d’alçada les bateries dels dos portàtils principals van entrar en estat crític, cosa que ens va fer decidir canviar al portàtil reserva, però la sorpresa va ser gran: el Google Earth no funcionava! Podíem rebre dades però no interpretar les posicions ja que el Google Earth es negava a treballar offline. Els nervis tornaven a aparèixer… Com que érem vora un poblet vam prendre una decisió ràpida: anar a una casa per demanar un endoll i poder connectar el portàtil que tenia els mapes. Sortosament la primera casa que vam trobar ens va acollir sense problemes (un fort agraïment des d’aquí!) . Gràcies a això vam poder continuar, això sí, estàtics per tenir corrent (per culpa d’això es van perdre les dades des de 27.450m a 28.357m).
Un cop tornada la “normalitat” vam observar que la sonda havia superat la cota dels 30.000m, i poc després, concretament als 30.677m es va produïr l’explosió del globus, fent ja el pròxim registre als 30.483m. Va ser un moment de gran alegria però crític: No podíem anar al lloc de caiguda perquè necessitàvem alimentació. El descens era ràpid, especialment als primers metres degut a la baixa densitat atmosfèrica.
A mesura que l’altura baixava es podia observar l’estabilització de la velocitat de baixada, fins que els últims registres els vam rebre des dels 881m i 679m. Ara ja sabíem que havia caigut i que tocava anar-la a buscar. La sorpresa va ser que la zona tenia un nombre força elevat d’estanys i recs ja que era terra de regadiu. Vam arribar a pensar que podria haver caigut en algun d’aquests llocs… però confiàvem en la poca probabilitat de que això passés.
Ràpidament ens vam dirigir a la zona de caiguda prevista (amb la parada de la Guàrdia Civil entremig, potser l’antena els va fer pensar que érem espies, qui sap). Un cop allà ens vam dirigir a una finca per demanar més corrent i poder encendre de nou els portàtils i mirar amb exactitud la zona de caiguda. El radi on havíem de buscar era relativament petit, així que ràpidament ens vam posar a buscar-la. Per alguna raó vaig pensar que potser encara s’estaven enviant dades i… la sorpresa va ser que sí! Ja teníem el punt exacte d’aterratge!
Amb el cotxe ens vam dirigir ràpidament al petit camí on suposadament estava i efectivament… ERA ALLÀ!
La trajectòria seguida va ser la següent (a sota també amb la simulació perquè pugueu comparar):
L’alegria de tornar-la a veure va ser molt gran, però faltava comprovar les fotografies! Ràpidament vam treure la SD i sí, havien sortit fotografies molt bones! Aquí en teniu un recull:
Ja per acabar, us deixo amb la foto de grup, feta després d’haver comprovar que tot havia anat bé:
Pròximament publicarem l’estudi de dades, vídeos, codi i altres coses (si no hi ha novetats serà durant l’Abril de 2009)
Arxius
Recomanats
