Dons sí, tal com diu al títol, ens trobem a la recta final del projecte i durant els últims 15 dies hem fet passos de gegant per poder tenir la sonda enllestida el més aviat possible.

A dia d’avui, ja tenim dies previstos de llançament (això si el temps acompanya, ja que ha de ser el nostre aliat) i hem pensat de llançar la sonda al vol de baixa altura la setmana del 4 al 10 d’agost, per poder tenir temps suficient per preparar-ho tot i facilitar que uns companys nostres del SMC (Servei Meteorològic de Catalunya) i professors de la UB (Universitat de Barcelona) ens puguin ajudar en la gestió final del projecte ja que ells en llencen cada dia. Des d’aquí els agraïm tot l’interès mostrat.

Durant aquests 15 dies les feines s’han centrat en fer el muntatge definitiu de la caixa que ja us detallaré més avall, i en fer durant el passat cap de setmana les primeres proves finals de recepció de dades a distància mitjançant la ràdio + GPS de la sonda per assegurar la recepció de posició i dades en tot moment durant el vol.

Primerament us detallarem una mica el procés de construcció de la placa base de la sonda, ja que així us ho havíem promès. Tal com es va veure en posts anteriors, la sonda inicialment funcionava amb una placa provisional o protoboard on podíem fer modificacions. Més endavant un cop acabades les modificacions i en veure que tots els sistemes funcionaven de forma estable ens vam posar a fer la placa de components definitiva. El que segurament ens va portat més feina va ser el fet de fer el disseny per ordinador, ja que s’han de repassar totes les connexions 2, 3 i 4 vegades per assegurar-se que no hi ha res mal dissenyat, ja que això podria comportar fondre algun element important. Tot i així hem de reconèixer que van aparèixer un parel d’errors…

Un cop enllestit el disseny s’imprimeix tot en un paper de tipus glossy (satinat) especial per revelar plaques. Aquest paper amb la impressió feta, s’ha de planxar sobre la placa de coure a la qual han de quedar adherides les pistes. Després de deixar el paper planxat sobre a placa, aquesta es posa dins d’una cubeta amb aigua per treure el paper i només deixar les pistes. Un cop fet, utilitzant àcid clorhídric i perborat sòdic el coure que no pertany a les pistes va desapareixent i deixa només la part que volem nosaltres. Finalment es neteja tot, es fan forats i se solden tots els components.

La placa a més, es va unir juntament amb la ràdio i la placa del regulador a 3.3V a una planxa de porexpan d’alta densitat per permetre així la fixació perfecte dins de la caixa i evitar moviments i curtcircuits (ja que la planxa de porexpan blau ens aïlla totalment els elements).

Un cop feta la placa principal, els nostres objectius es van centrar en muntar internament la sonda i fer-ho de la forma més segura possible (assegurant correctament tots els elements per evitar moviments i errors durant el vol) i a la vegada deixar-ho tot ordenat.

Per això varem decidir finalment subjectar les piles de tots els elements a una placa situada a sobre de la de components fent una mena de pis per sobre i amb la mateixa mida que la de components per així assegurar totes les plaques i elements en un sol conjunt. La fotografia mostra les dues plaques separades en el moment del seu muntatge dins la caixa.

Un cop acabat el muntatge ens varem adonar, però, que ràdio funcionava de forma inestable, i vam decidir fer una reparació a la placa de components col·locant un xip MAX3232 en comptes del circuit amb transistors. A hores d’ara sembla que tots els problemes ja han estat solventats satisfactòriament.

Finalment i un cop acabat el muntatge de tots els elements, i gairebé la programació (només falta acabar el nou cutdown), aquest passat diumenge vam realitzar les penúltimes proves abans de l’esperat llançament a baixa altura.

Les proves varen consistir en col·locar la sonda a un cotxe que es movia de forma continuada (simulant el moviment en vol) i en rebre les dades enviades per aquesta des del cotxe a una base de recepció. Els integrants que estaven a la base de recepció no veien mai el cotxe, però sabien en tot moment on era gràcies a les dades que es rebien del gps de la sonda (exceptuant alguns moments on no es rebien dades per culpa de l’horografia del terreny). La sonda a més d’enviar posició també enviava temperatures (interior i exterior), pressió, hora i altura, entre altres dades secundàries com el nombre de fotografies tirades per la càmera, posició del servo, etc.

Hem preparat un petit KML per visualitzar amb Google Earth on trobareu la ruta que vam fer amb cotxe, els punts amb recepció correcta, els altres sense recepció, descripció, dades rebudes… A més, també us podeu baixar totes les dades rebudes a l’estació de recepció.

• Descarregar KML de les proves de ràdio del dia 27/07/2008
• Descarregar les dades rebudes a l’estació de recepció el dia 27/07/2008

A hores d’ara seguim amb els muntatges finals d’elements com el cutdown, i tenim previst per diumenge vinent fer les proves finals ara sí, de tots els elements incloent el cutdown i el registre de dades a la targeta SD.

El llançament tal com hem dit l’esperem per la setmana vinent, a finals de setmana segurament i serà al voltant de la població a Verges amb una altura màxima de 3500 metres. A hores d’ara estem esperant els permisos per llançar la sonda que ja han estat demanats a Aena.

Us seguirem informant tant aviat com sigui possible ja sigui per aquí o mitançant imatges pel Flickr.

Molt bones companys, doncs sí, cada vegada falta menys per l’esperat llançament de prova, ja que durant aquests darrers 15 dies hem dut a terme una feina molt important dedicant-hi un gran nombre d’hores cada dia. Ja sabem que el calendari previst no s’ha complert, però com sol passar en aquest món les coses no surten mai bé a la primera, i això és el que ens ha passat. Hem tingut petits contratemps que més avall detallarem però a dia d’avui aquests ja són simples anècdotes i ara només queda majoritàriament la part de programació final que calculem que ens comportarà una setmaneta més de feina i esperem poder realitzar les proves finals de ràdio, gps, cutdown i sensors a principis de la setmana vinent.

El primer que varem fer després de la prova del cutdown del post anterior, va ser fer les plaques definitives de regulador de voltatge a 3.3V i la placa adaptadora SD125-PC per tal de poder tenir el sistema alimentat i una connexió estable entre el PC i la ràdio.

Per altra banda també es va seguir amb temes de programació com establir el protocol de la ràdio i el sistema de engegada i captura automàtic de la càmera els quals serien importants per tal de poder iniciar el desenvolupament de la placa final que es faria més endavant.

Durant aquells dies també es va voler avançar un tema que portàvem massa enrederit, aquest va ser el disseny i muntatge de la caixa i la unió entre aquesta i el paracaigudes per tal de fer-la el més estable possible. Varem decidir fer un petit però eficaç centrador de corda per diversos motius:

• Evitar que les cordes s’enredessin entre elles
• Evitar tenir nusos massa grans que poden provocar problemes per collar-los correctament
• Donar més estabilitat al conjunt
• Tenir un sistema que colli cada fil de l’extrem de la caixa per independent i permetre així poden anivellar amb facilitat aquesta

A les imatges es pot veure com queda el conjunt caixa-paracaigudes ( ja supera els 4 metres) i encara falta l’antena de ràdio, el tall del cutdown i el globus.

Un cop resolta la part de muntatge es va tornar a la part electrònica on es va acabar la placa principal encara en fase de prototip (protoboard) i en gran part el tema electrònic amb càmera, ràdio, gps, etc. També es van fer unes petites modificacions internes a la ràdio per tal de poder-la fer compatible amb les nostres necessitats.

Seguidament vam començar l’aïllament de la càmera i el servo per evitar que es formin plaques de gel en el seu interior com va passar amb el servo durant les proves a baixa temperatura. Cal explicar que aquestes plaques de gel no van comportar cap problema per la mecànica del servo ja que aquesta va seguir funcionant, però de totes formes ens volem assegurar totalment del la seva integritat.

Pel que fa al servo es van utilitzar 2 capes de porexpan, una interna de baixa densitat i amb encaixos; i una segona d’externa composta per porexpan d’alta densitat i encolada. Finalment es va recobrir de manta tèrmica.

En el cas de la càmera, com que es tracta d’un element més sensible es va optar per aïllar-la inicialment amb una capa de cinta americana, posteriorment se li va aplicar un bany d’escuma expansiva per aïllar-la completament ja que aquesta s’adhereix amb facilitat i no deixa espais buits. Un cop retallada l’escuma sobrant es va optar per recobrir-la amb una capa del mateix porexpan dens del servo. Finalment es va recobrir també amb manta tèrmica. Es va decidir no protegir amb cap plàstic transparent l’òptica pel perill que es creïn pel·lícules d’aigua o glaç i no puguem obtenir imatges nítides.

Un cop aïllada la càmera va tocar fer les fotografies de mostra per comprovar si quedaven enfocades correctament, malauradament la totalitat de les imatges sortien desenfocades ja que a l’aïllar la càmera havíem premut un botó i això hauria fet canviar el model de captura i per conseqüent no s’enfocaven bé. Tot i les nostres poques ganes, vam haver de destrossar tot l’aïllant altre cop i ja que hi érem vam decidir pinçar el sistema de vídeo per intentar fer petits clips de vídeo. En aquell moment van començar els nostres problemes, ja que malauradament en aquell nou puntejat es devia fer malbé algun element de la placa de la càmera i aquesta des d’aquell moment ja no va funcionar correctament. En un primer moment varem pensar que seria tot problema d’una resistència arrancada, però un cop substituïda aquesta la càmera seguia fallant i finalment vam decidir anar a comprar-ne una de nova per evitar problemes de fiabilitat durant el vol.

La nova càmera utilitzada ha estat la Nikon coolpix L15 (ja que no vam trobar unitats de la L10), que tot i tenir millors prestacions (hem passat de 6Mp a 8Mp i una òptica millor),  no es diferencia massa internament de la L10 i permet pinçar les tecles amb les mateixes facilitats. Pel que fa l’aïllament de la L15 s’ha fet de la mateixa manera que la L10 però canviant una sola cosa: en el moment de posar l’escuma expansiva l’hem deixat assecar de fora i quan encara era molla de dins l’hem aixafat per fer sortir les bombolles d’aire i aconseguir així major densitat d’aïllament.

Paral·lelament a tot aquest procés, s’ha portat a terme el disseny i construcció de la placa final el procés del qual us detallarem en properes actualitzacions, on a més, s’explicaran les proves finals que es volen fer la setmana entrant i part dels detalls de la programació final.

Ara per ara només ens queda acabar de muntar el conjunt servo-càmera-suport i seguir amb el muntatge de tots els elements de l’interior de la caixa de la sonda, treball que hem començat avui i detallarem quan estigui enllestit.

L’equip de Meteotek08 espera que hagi estat del tot entenedora l’explicació i promet seguir informant-vos el mes aviat possible. Us recordem que les actualitzacions al flickr són gairebé diàries per mantenir-vos sempre informats.